Image Image Image Image Image

03

gen.

Fusta de gran qualitat

Usos i propietats de la fusta

Fusta de gran qualitat

La paulòwnia ha estat cultivada durant 2000 anys a la Xina per a obtindre carbó, llenya, fusta, i també utilitzada en la medicina tradicional. La fusta ha estat utilitzada en la fabricació de moldures, mobles, moldura, xapa i instruments musicals. En l’actualitat se li han reconegut els avantatges de l’ús en aplicacions on el pes i la resistència es un element important, com la construcció naval, la construcció d’avions, camions, trens, caravanes, autobusos, caixes, taules de surf, finestres, persianes, cases de fusta, saunes i carbó per a productes pirotècnics, etc.

La lleugeresa és una dels principals avantatges de la fusta de paulòwnia. Assecant-se a l’aire fins el 12 % d’humitat la densitat es de 250 – 290 kg/m3. La densitat varia entre les distintes espècies i les condicions del lloc de cultiu, però totes les espècies produeixen fusta de excepcional lleugeresa.

La qualitat del coeficient de la relació resistència-pes de la fusta es relativament alta en la majoria de espècies i son adequades per a moltes aplicacions on se requereixen resistència però poc pes. El coeficient de contracció es menor que en la majoria de les coníferes i frondoses (0,27-0,37%). En el assecat de la fusta de paulòwnia no és usual els combaments, esquerdes i deformacions. Això es un avantatge notable en comparació amb altres fustes.

Els mobles fets amb fusta de paulòwnia ben secada són molt bons i resistents a la humitat. La penetració de la humitat és inferior a altres fustes ben conegudes i utilitzades al mercat. No es d’estranyar que al Japó s’utilitze tradicionalment per fer el “tansu” i així salvaguardar per generacions els kimonos de seda de les alteracions externes de temperatura i humitat que pogueren fer mal bé tan delicat teixit.

Les característiques aïllants de la fusta són altament importants i superiors a les fustes més comuns al mercat. La conductivitat tèrmica de les espècies de paulòwnia està en l’interval, 0.063-0.086 Kcal/m/hr/C, que representa un dels valors més baixos per a una fusta. Per tant la paulòwnia té unes propietats aïllants molt altes per al calor. La conductivitat de temperatura també està entre els més baixos per a fustes comercials, 0.000561-0.000631 m2/hr. L’aïllament elèctric també es troba entre un dels més importants per a aquesta fusta. La constant dielèctrica de les espècies de paulòwnia quan el contingut d’humitat es constant és molt baixa, com també la resistència a la corrent alterna.

La fusta és altament resistent a la pudrició, i qualsevol taca que apareix és només superficial que amb una raspallada desapareix i treu de nou la fusta blanca de l’interior. Els taüts fets amb fusta de paulòwnia extrets després de 200 anys s’han trobat en bones condicions. Així com també en zones tropicals on la humitat és molt alta, taulons remullats per 10 anys han pogut ser aprofitats per a mobiliari sense minorar la qualitat. Els taulons de paulòwnia de 25 mm de gruix poden assecar-se en menys de 30 dies a l’aire lliure i temperatura normal, arribant al 11 % de contingut humit. Per a taulons de 50 mm el temps d’assecat es inferior als 40 dies. Un estalvi considerable d’energia i despesa en assecat artificial en forns.

La fusta de paulòwnia és fàcil de raspallar, serrar, moldejar, tornejar i tallar sense perill de produir estelles i a més a més amb molt poc desgast de les ferramentes utilitzades. És fàcil clavar claus i cargols sense esforç, però la retenció dels claus és més aviat baixa. La unió més usada en els llistons per fer tauler és el “finger joint”. La fusta de paulòwnia es excel.lent en l’absorció de coles, pintures, olis, tints, colorants, vernissos i ceres.

La fusta de paulòwnia una vegada polida té un tacte sedós i una lluentor molt delicada. És de gra recte i inodora. El color es d’un crema clar, però com no conté polifenols, amb el pas del temps pot agafar una tonalitat rosada que és molt apreciada al Japó, on la fusta es deixa a la intempèrie durant un any per a que agafe eixa tonalitat abans de ser treballada. Per a una fusta de qualitat el moment més adient per a la seua tala és al final de la tardor i l’hibern.

03

gen.

Tendència mundial del mercat de la fusta

Tendència mundial del mercat de la fusta

És de sobra conegut que les zones de bosc primari disponibles per a talar són a punt d’esgotar-se i l’impacte ambiental nociu produïts per alguns mètodes d’explotació forestal tradicional. Les plantacions forestals intensives, per força s’han de convertir en la principal font de fusta comercial.

La demanda mundial de fusta va augmentar un 18 % l’any 2010, a pesar de que va venir després de l’any amb menor consum de fusta en 50 anys. Aquesta tendència a l’alça en el consum ha continuat en el 2011, amb un volum total de fusta consumida en el mateix període que en 2010 de més del 20 %, d’acord amb publicacions especialitzades internacionals sobre recursos del mercat de la fusta.

Pràcticament tots el principals mercats de la fusta a Àsia, Europa i Amèrica del Nord van experimentar una forta demanda l’any passat. El major importador de fusta del món, els EUA, importà un 7 %, més que el 2010. Mentre que el tercer mercat més gran, el Japó, van pujar les importacions un 15 %. Les millors condicions del mercat han donat lloc a majors preus de la fusta a tot el món, a pesar dels moviments de preus un tant inestables, que fluctua considerablement en alguns països en els últims 12 mesos, la tendència es a l’alça.

03

gen.

Climatologia

Climatologia

Aïgua i temperatura

Els climes freds condicionen l’establiment de la paulòwnia. Gelades tardanes en primavera i molt aviat a la tardor, perjudiquen el desenvolupament dels arbres, a més d’acurtar el període vegetatiu. La resistència al fred varia entre les distintes espècies. La P. tomentosa és la més resistent al fred, suportant temperatures mínimes fins als -20º C en parada hivernal i màximes per sobre dels 40º C, encara que si la humitat relativa es baixa poden haver-hi danys. P. elongata i P. fortunei, per nombrar les més conegudes fora de la Xina, poden arribar a mínimes hivernals de -18º C i -10º C respectivament. La temperatura té una influència directa en el creixement dels arbres tant en alçada i diàmetre, i es similar a totes les espècies. La franja de temperatura mitjana òptima diària és al voltant de 24º – 30º C. Allà on la temperatura òptima s’allargue per més temps, major serà el creixement.

La parada vegetativa a la tardor varia entre les distintes espècies de paulòwnia i es determinada per la temperatura. Centrant-mos en les tres espècies més utilitzades i que més freqüentment apareixen com a parentals en els híbrids comercials, com són la P. tomentosa, P. elongata i P. fortunei deixen de créixer en alçada a determinades temperatures mitges diàries. La P. tomentosa deixa de fer-ho a temperatures mitges per davall de 20º C. La P. elongata normalment al voltant dels 18º C, mentre que la P. fortunei seria la que més retardaria la parada podent arribar als 15º C de temperatura mitjana diària. Evidentment l’aturada en l’increment en quan diàmetre és igual a totes les espècies i s’esdevé en el moment de pèrdua de la fulla per part de l’arbre, ja que es deixa de produir lignina. El comportament de la P. fortunei en climes tropicals i equatorials pot ser d’arbre quasi perenne amb circumstàncies d’absència d’estació seca.

L’inici del període vegetatiu comença una vegada les temperatures mitjanes arriben als 12º C durant al menys una setmana.

Els plantons o arbres joves que no estan suficientment lignificats son susceptibles de patir danys pel fred de l’hivern, especialment en la cara solejada de la tija. En molts casos els danys no son produïts solament per les baixes temperatures, si no per l’efecte de la gran diferència tèrmica entre la nit i el dia que es produïx a la part més externa de la tija sense escorça.

El gènere paulòwnia al utilitzar la via C4 en la fotosíntesis fa que siga una planta molt adaptable a les altes temperatures i també a la sequera, millor dit gestiona millor la falta d’aigua i la falta d’humitat relativa. En condicions naturals viu sense problemes a partir de 500 mm de pluja anual fins a quantitats importants de 3000 mm, com en el cas de l’illa de Taiwan. Per a les plantacions comercials sense reg de suport necessitarien al voltant de 1000 mm de pluja anual. No obstant aquestes xifres son molt relatives, quant realment fa falta l’aigua es en els mesos de màxim creixement que coincideixen amb els de més calor, per això la distribució de la pluja al llarg de l’any es més important que la quantitat en si mateix. Experiències fetes en condicions semi-desèrtiques o desèrtiques en el Golf Pèrsic, amb una mitjana inferior de 100 mm de pluja i humitat relativa molt baixa han demostrat que la paulòwnia amb reg pot establir-se i desenvolupar-se. Demostrant la seua super-adaptabilitat a les condicions més adverses.

03

gen.

Adaptabilitat al sòl

Sòl

Característiques del sòl

La paulòwnia ha sigut cultivada durant molt temps a la Xina d’on és originaria, per eixa raó es difícil obtindre informació concreta de la seua distribució natural.

La paulòwnia tolera gran quantitat de sols, pH alts i baixos, sequeres, inclús sols molt pobres, però creixerà en òptimes condicions en sols humits, no compactats i ben drenats. En sols profunds els arbres de paulòwnia creixeran més en alçada, desarrollaran un millor sistema radicular que en llocs on solament hi haja 1 m de de terra, per exemple. A pesar de ser un arbre molt adaptable, el rang òptim s’estima entre 5.5 – 7.5 pH. Però pot viure relativament sense problemes entre un rang que va des de els 5 pH fins a 8.9 pH. La textura del sòl juga un paper determinant en l’establiment de la paulòwnia i el seu desenvolupament.
A la Xina la paulòwnia de forma natural creix en sols amb un contingut menor al 10 % d’argila. Però creix còmodament en terrenys amb < 30 % d’argila sense problemes, sempre que no quede anegada per períodes llargs de temps. El sistema radicular es molt sensible a la saturació d’aigua de la terra, en cas de créixer a prop de rius o estanys la taula d’aigua ha de quedar per davall de 1.5 m de fondària. Si quedaren les arrels anegades per mes de tres o quatre dies els danys podrien ser fatals. La paulòwnia es sensible a conductivitats altes tant en terra com per l’aigua de reg. En llocs propers a la costa els arbres, sobre tot la part aèria, se poden vore afectats per la sal transportada pels temporals i vents provinents del mar cremant les fulles.

El N i el P són part essencial per al establiment i el desenvolupament de l’arbre. Si be en sols pobres la paulòwnia resisteix minorant el seu creixement vegetatiu, en presència dels esmentats elements es quan alcança els seus majors rendiments. Uns valors alts de N augmenta el contingut de clorofil·la en les fulles i permet mantindre un creixement en condicions de llum solar baixa.

03

gen.

Botànica

Botànica

Descripció

La paulòwnia és un arbre caducifoli que pot arribar als 20 o 30 m d’alçada, i de fer de 1 a 2 m DAP quan és adult. La forma de l’arbre acostuma a ser ramificat i ample quan es cultiva en solitari, però a dins d’un bosc té un un tronc recte i alt. Quant és jove les fulles són de gran tamany, podent alcançar fins i tot els 90 cm d’ample, però reduint-se de tamany a mesura que l’arbre va fent-se adult.

La floració es produïx en primavera, abans de l’aparició de les fulles. La seua inflorescència es una recta panícula terminal de 30 cm, amb flors tubulars de 5 a 6 cm llarg. Donant fruits de forma ovalada, que contenen llavors molt menudes i alades. La distribució de les arrels depèn molt de les característiques del sol, normalment son amples, fondes i potents, però sense desenvolupar una pivotant molt forta. Segons estudis fets sobre la distribució en profunditat de les arrels d’arbres joves de paulòwnia en terres al·luvials, sense pedres o roques que puguen condicionar el lliure desenvolupament d’elles, s’ha determinat que el 80 % de les arrels creixen entre els 40 cm i els 100 cm de profunditat. El 10 % ho fa per dalt dels primers 40 cm. I el 10 % restant per davall dels 100 cm de profunditat. En el plànol horitzontal, dins dels 5 m de radi es concentren el 98 % de les arrels.

La paulòwnia es un arbre que entra dins del grup de plantes que fa servir la via fotosintètica dels 4 carbonis, anomenada C4. La major part de les plantes i arbres del planeta, el 95% o 97% utilitzen la via C3. La resta són C4 i CAM.
Les plantes que utilitzen la via C3 en temperatures altes o sequera tanquen els estomes per evitar la pèrdua d’aigua en el procés de respiració, en eixe moment deixa d’entrar CO2 atmosfèric en les fulles, aleshores l’enzim RubisCO reacciona amb l’oxigen. A aquest procés se l’anomena fotorrespiració, disminuint el carboni fixat. No és així amb la paulòwnia, que minimitza de forma substancial la fotorrespiració i continua fixant CO2 en presència de temperatures altes o falta d’aigua al no tancar els estomes. De fet quan més altes són les temperatures, la paulòwnia més augmenta la velocitat de producció de sucres en les fulles. També la paulòwnia al ser una C4 té una major eficiència en les necessitats d’aigua degut a la menor dependència del l’apertura estomàtica.

No és un arbre de vida molt llarga. La esperança de vida d’una paulòwnia rarament arribarà als 100 anys, encara que són coneguts alguns exemplars que s’apropen als 200 anys de vida.

Una de les característiques més destacables és l’alta capacitat de regeneració de l’arbre després de defoliacions o alteracions greus, rebrotant de nou. Es comú a la paulòwnia la tècnica de tallar l’arbre a ras de terra per aconseguir arbres rectes i amb força, a partir d’un sistema radicular ja consolidat.

03

gen.

Distribució

Distribució

La distribució natural de l’espècie

La paulòwnia és nativa del centre i Est de la Xina. Actualment se la pot trobar en tots el continents a excepció de l’Antàrtida. Ha sigut introduïda més usualment com cultiu encara que també com a ornamental.

La distribució natural de la paulòwnia avui en dia es molt difícil definir-la per la intervenció de l’home ja que ha sigut conreada durant segles a l’Àsia. Però es podria definir el riu Yangtzé a la Xina com a frontera natural per a distintes espècies. Al nord es troben la P. tomentosa, P. elongata i la P. catalpifolia. De les quals la P. elongata és la de creixement més ràpid i mentre que les altres són més lentes, però produeixen una fusta de millor qualitat.

Al sud del riu Yangtzé, on la climatologia es més càlida i afectada pels monsons, creixen la resta d’espècies: P. fortunei, P. australis, P. albiphloea, P. fargesii, P. kawakami i P. taiwaniana. D’aquestes paulòwnies la que té un creixement més ràpid i rectitud de tronc és la P. fortunei.

És un arbre pioner, s’esten allà on altres arbres no poden o tenen problemes en progressar, sols pobres o contaminats, o darrere d’un incendi per exemple. Per el contrari no prospera una vegada altres espècies d’arbres es consoliden i les copes dels arbres projecten ombra sobre les paulòwnies joves. La P. tomentosa en algunes franges climatològiques d’alguns països es considerada invasora.

03

gen.

Característiques generals de la Paulòwnia

Característiques

A finals del Terciari i principi del Cuaternari el génere paulòwnia estava amplament estés per tot l’hemisferi nord trobant-se restes fòssils en Europa i Amèrica, retirant-se a poc a poc i convertint-se en endèmic del Sud-Est asiàtic. L’expansió de l’arbre per Europa i Amèrica es va estendre força en el segle XIX per la bellesa de les seues flors. Recentment i després de millorar les característiques d’algunes espècies de paulòwnia, l’interés per aquest arbre ha crescut de forma considerable per al seu cultiu a gran escala. Aquest fet s’ha produït gràcies a l’increment de la demanda mundial de fusta i de les seues excel.lents qualitats fisico-mecàniques. A més a més de l’adaptabilitat i la gran capacitat de generar biomasa. La paulòwnia és una perfecta candidata a convertir-se i posicionar-se com a cultiu energétic imprescindible en la nova era de les energies renovables.

03

gen.

Un poc d’Història

Un poc d’Història

La Paulòwnia a través del temps

La Paulòwnia ha sigut cultivada per la seua fusta durant al menys els darrers 2500 anys a la Xina i el sud-est asiàtic.

En la història dels arbres utilitzats per l’home, probablement un dels més coneguts es la paulòwnia. Un dels primers escrits on apareix referit aquest arbre, és un llibre anomenat Erh-ya. Es pensa que està escrit 300 anys abans de Crist per un deixeble de Confuci. Aquest conté una referència a Yung-t’ung-mu (fusta de la gloriosa paulòwnia).

A l’any 1049 Ch’en chu escriu un tractat titulat T’ung-p’u (“Un repertori sobre la Paulòwnia”). Aquest tractat ens mostra que els xinesos tenien un profund coneixement sobre el seu cultiu al menys 1000 anys abans. La història del gènere, mètodes de propagació i conreu, hàbitat i orígens de les millors varietats, esporga i tala, utilització, com també contes, folklore, i poemes sobre la Paulòwnia, tot açò descrit a T’ung p’u. Ch’en-Chu reconeix dues espècies. Una es Pai-hua T’ung, la paulòwnia de flors blanques, que tenia una fusta amb un gra bast, fulles llargues, grans i suaus, flors blanques amb l’interior de color rosa, amb fruit oblong amb 3 cm de diàmetre o més. L’altra era Tz’u-hua T’ung, que tenia flors morades que s’assemblaven a la Wisteria, fusta amb gra fi, fulles peludes, i petits fruits acabats amb punta. Aquestes descripcions fan referencia a la P. Fortunei i la P. Tomentosa respectivament.

Una publicació molt significativa de la època medieval fou Pen-ts’ao-kung-mu, escrita per Li Shih-chen. Li descriu la fusta de la Paulòwnia com lleugera, resistent a l’atac d’insectes, útil per a mobles, bigues i pilars. Ell deu ser el primer en escriure les propietats medicinals del gènere, donant huit prescripcions per a l’aprofitament de les fulles, la corfa i les flors.

D’acord amb una llegenda xinesa, l’arbre es símbol de bona fortuna per la seua associació amb l’au Fènix, una au mítica que té la capacitat de regenerar-se ella mateix de les sues pròpies cendres. Segons la llegenda l’au fènix solament es parava a les branques dels millors arbres i sempre era portador de bones noticies o fets. Per això se cultivava a prop de les cases amb l’esperança de que el fènix es posara a l’arbre portant la bona sort als que allí vivien. Des de la Xina, la paulòwnia va ser introduïda al Japó, on arribà a ser una part important de la cultura japonesa. La fusta de la Paulòwnia amb les sues qualitats està present amb bigues i pilars per a construcció en cases i per a fer taüts . La fusta s’utilitza també per a “geta” o sabatilles de fusta, mobiliari, elements ornamentals, cossiols de fusta i culleres, panells i com que té molt bona ressonància per a fer el koto, instrument tradicional japonès.

Un clar exemple de com ha arribat la paulòwnia a formar part de la vida dels japonesos es el paper que desenvolupa en el ritu del matrimoni. Quan una filla naixia el pare en plantava una. Aquest arbre creixia ràpidament i quan la filla se casava la fusta de la paulòwnia servia per a confeccionar el tansu i el bagul de la dot. Aquesta tradició va perdurar fins als 70’s quan les paulòwnies varen ser pràcticament aniquilades per una plaga.

Els occidentals varen conèixer de la Paulòwnia quan el botànic suec Karl P. Thunberg la va descobrir i classificar en una visita al Japó en 1770. La Paulòwnia deu el seu nom en honor a Anna Paulovna, neta de Catalina la Gran, i dona de Guillem II, rei d’Holanda .

Al voltant dels inicis del segle XIX la importació de forma regular de porcellana xinesa als USA va fer que aquest arbre de forma involuntària fora introduït al país. La llavor de la paulòwnia s’utilitzava com a material protector, reomplint amb ell l’espai dins les caixes per a protegir els objectes delicats en el transport marítim com era la porcellana importada als USA. D’aquesta forma les llavors arribaren a difondre’s per l’est dels USA. En 1972 un comprador japonès de fusta de noguer trobà als USA paulòwnies amb la mateixa qualitat que les asiàtiques començant així un negoci d’exportació d’arbres adults prou lucratiu als USA. Es diu que un sol tronc va ser venut per 20.000$ en aquells primer dies d’eufòria.
En un altre lloc del món, a la Xina, en 1972 una altra persona, el professor Zhu Zhao-Hua començà la recerca i l’estudi de les distintes espècies de paulòwnia, com a resultat donà una selecció de super arbres.
Aquests arbres híbrids van ser seleccionats per a la producció de fusta lleugera i resistent buscant les millors qualitats de la espècie. Normalment són produïts actualment per cultiu in-vitro i la seva destinació es la de ser cultivats en plantacions específiques d’aquest arbre, per a produir fusta de gran qualitat. Actualment s’estan desenvolupant programes de plantació de paulòwnia en tots el continents a excepció de l’Antàrtida.

03

gen.

Sostenibilitat

Sostenibilitat

La nostra visió des de Paulòwnia.cat és la de contribuir èticament pel benestar ambiental, econòmic i social. Compromesos amb el medi ambient, el món rural i sobre tot la seua gent.

La nostra missió es tornar a donar valor al camp, així com un positiu impacte mediambiental i econòmic, mitjançant l’establiment de projectes de cultiu amb paulòwnia per a la producció sostenible de fusta i la captura de diòxid de carboni a gran escala.

03

gen.

Qui som?

Qui som?

Qui som i què fem

En Paulownia Natural Growers C.B. prestem serveis de consultoria independents a agricultors, propietaris o llogaters de finques, a cooperatives agrícoles, a inversors i també a professionals de la indústria energètica, serveis forestals d’entitats comunitàries i de l’Administració.

Treballem amb arbres de paulòwnia, que son originaris de la Xina, produeixen una fusta de color clar molt adequada per a la fabricació de mobles i motllures interiors. Es de gran qualitat i perfectament pot substituir gran quantitat de fustes provinents de selves de dubtosa gestió forestal, per no dir de tales indiscriminades i de-forestació.

Les nostres principals àrees de competència són la gestió de projectes, la planificació complexa de les plantacions, establiment i creixement del bosc amb distints models de rendiment, control i seguiment de la plantació, observació de les necessitats hídriques, nutricionals i sanitàries dels arbres, per a l’obtenció dels millor resultats.